«Tots nosaltres, pensa l’Esme, no som més que recipients a través dels quals passen les identitats: tenim faccions, gestos, costums manllevats i després els transmetem. Res no és pròpiament nostre. Quan venim al món som anagrames dels antecessors»
«Això és la cultura, em deia, és una mica avorrit i està bé: cadascú es retroba amb el seu propi no-res»
«¿Com se li havia acudit deixar el negoci que tenen, la casa i la col·lecció de bonsais i embarcar-se en un viatge d’objectiu misteriós i probablement espuri?»
«Escribo desde la fealdad, y para la feas, las viejas, las camioneras, las frígidas, las mal folladas, las infollables, las histéricas, las taradas, todas las excluidas del gran mercado de la buena chica. Y empiezo por aquí para que las cosas queden claras: no me disculpo de nada, ni vengo a quejarme. No cambiaría mi lugar por ningún otro, porque ser Virginie Despentes me parece un asunto más interesante que ningún otro»
«El cas és que va funcionar. Em va fer veure, sense cap mena de burla ni alarma, el món on vivíem. La gent té pensaments que preferiria no tenir. Són coses de la vida»
«Hi ha notícies que et deixen astorat, hi ha accidents irreversibles, hi ha un món paral·lel fornit de desgràcies i de girs inesperats que passen cada dia, però continuen sonant rialles al fons de tots els vagons. És sempre així. Ineludible»
«Me dijeron: —O te subes al carro o tendrás que empujarlo. Ni me subí ni lo empujé. Me senté en la cuneta y alrededor de mí, a su debido tiempo, brotaron las amapolas»
«La gent que creu en els miracles no fa escarafalls quan se’n troba un de debò»
«¿Qué es un amigo?, decíamos en tono de broma. ¿Qué es una conversación?»
«En el punto en el que estoy, he llegado a la siguiente conclusión: O te mueres arruinado, o te mueres alienado. Yo he decidido escoger la segunda opción. Y hasta aquí mi resumen del capitalismo»