Andrea Genovart, Consum preferent

«De sobte, en un món de lligams esmicolats, s’alça una comunitat unida a través de la perplexitat»

#AndreaGenovart #Consumpreferent #anagramaeditor #Consumirpreferentemente #PremiLlibresAnagramadeNovela

🍉 L’Alba té prop de trenta anys, viu a Barcelona i no té la feina, ni el nòvio, ni les amigues que voldria. A més, el seu cos no sempre pot digerir els petits plaers, els únics, el salmó fumat, que la butxaca permet.

‘Consum preferent’ és la veu dins el seu cap, un monòleg interior sobre els desenganys d’una jove que no pot encaixar en la vida adulta perquè la precarietat no li ho permet, una mirada crítica a la societat capitalista, a les contradiccions de ser conscient dels propis privilegis i tot i això no sortir-se’n i al fet que l’individualisme no porta a l’èxit sinó a la soledat i a la consciència de la poca importància que tenim cadascuna de nosaltres per separat.

Andrea Genovart fa un retrat real de la ciutat de Barcelona, i en aquest realisme el català de la narradora queda esquitxat per expressions castellanes. L’any passat vaig seguir la polèmica sobre la llengua d’aquesta novel·la, criticada pel bilingüisme i per no defensar el català com a llengua minoritzada. És clar que cal treballar pel català i evitar el procés de substitució lingüística, però potser podem deixar que les novel·les siguin novel·les i veure la part positiva que representa un personatge que té com a llengua materna el castellà i que tot i això pensa i parla majoritàriament en català. Ja ho diu la narradora: “La moralitat en l’art és una premissa absurda, irrisòria, ridícula”. 🍉