Arià Paco, Teoria del joc

«Una novel·la porca. Ho dic de debò, tinc ganes de llegir els homes per dins»

@ariapaco #Teoriadeljoc @anagramaeditor #PremiLlibresAnagrama novesmasculinitats

🛫 Llegeixo gairebé sempre dones, perquè ja vaig llegir molt els homes i perquè ara m’interessa el que elles diuen. Però també m’interessa el que pensen els homes avui, sobretot pel que fa al desig, l’amor i el feminisme. Van dir que aquest llibre és irritant i incòmode, no m’ho ha semblat, potser perquè jo també m’he tornant irritant i incòmoda.

Hi ha personatges que tenen dret a ser narrats, i això és el que m’agrada de llegir dones, que hem après que els nostres personatges són importants i tenen drets. També l’Ernest d’Arià Paco ha de ser narrat. Un home blanc, heterosexual que s’adona dels seus privilegis i busca maneres noves (noves?) d’estimar i desitjar. Algunes pensem que hem d’inventar una moral pròpia, no sé si mai sabrem si teníem raó. I sí, l’obertura esgota, però l’amor ha de poder ser joc indefinidament. Algunes, potser les que sabem que la tristesa i l’alegria brollen del mateix lloc, volem jugar. Jugar és una acció seriosa. Crec que només em sento viva quan puc jugar i, sobretot, quan prenc camins que mai prendria en una vida decent (i avorrida) però que necessito desglossar amb la ficció.

Jo també estic escrivint sobre l’amor o sobre el desig o sobre el desig d’amor. Sobre el joc. Em pregunten com acabarà el meu llibre. No ho sé. Tampoc sabem com acaba la teoria del joc. Jugo i em falta teoria o potser me’n sobra. El llibre troba la sincronia de l’orgasme, jo llegeixo l’última frase de la novel·la just quan les rodes d’aterratge de l’avió toquen terra. Sincronia també. I ara què? Soc a Berlín, com l’Aurora, a qui la vida sempre li sembla l’únic sentit possible, i neva, però no tinc fred. 🛬