Beatrice Salvioni, La Malnada
«Però la Mare de Déu també era dona, segur que m’entendria»
🍒 Aquesta és la història d’amistat de dues nenes a la Itàlia de la dictadura de Mussolini. La Francesca, d’una família de clase mitjana, veu la Maddalena, una nena mig bruixa a qui tothom anomena Malnada, i s’hi sent atreta magnèticament.
Per guanyar-se la seva amistat s’empassa pinyols de cirera, s’esguinça la pell de cames i braços cabriolant per camins insòlits i s’embruta els vestits de fang del riu. El seu agermanament neix entre la sang, la sorra i l’aigua bruta: desproveïdes de les convencions i els ornaments d’un món en el qual no encaixen, es troben, se senten a prop, s’esmorteeixen les pesantors, encaixen.
La vida que la Francesca coneix no té res a veure amb la vida, les coses realment importants, que li ensenya la Malnada, que il·luminen la seva realitat i que fan que se senti viva, que no tingui por de res i que, en un món que li han fet petit, en vulgui més.
Aquestes dues nenes corren per la ciutat com dos fars i, davant del feixisme que ho enfosqueix tot, s’alien contra les opressions, contra les injustícies, contra el silenci.
Salvioni ens ensenya que les paraules són perilloses però que el silenci encara ho és més. I amb aquesta consciència de la importància de les paraules i amb un estil enlluernador, ha bastit una novel·la tendra, amb gust de cirera, i impetuosa, que se’ns agita a les mans com el cor que batega al pit de les nenes que han trobat la veritat i que ja no s’aturaran. 🍒