Clara Queraltó, Et diré R.

«Quan el vaig tenir a sobre i va plorar més fort li vaig notar un alè fresquíssim que venia del no-res que eren els seus pulmons acabats d’estrenar»

#ClaraQueraltó #EtdiréR @grup62_ #novela #llegirencatalà #llegeixoautores

🧡 ‘Et diré R.’ és un llibre d’amor. No del que creiem que és l’amor o del que a priori voldríem que fos l’amor, però d’amor. De l’amor que és a les mans, als ulls, als llençols, perdut pels carrers d’una gran ciutat, d’amor jove. De l’amor que no pot jutjar ni ser jutjat, que sap que estimar algú també és saber renunciar-hi.

Llegint les primeres pàgines vaig pensar que m’havia deixat entabanar per alguna recomanació exagerada, però de seguida el cor se’m va traslladar a l’apartament que la Lucía comparteix amb la Talita i ja no n’ha sortit. Un apartament brut i petit, ple d’amistat absoluta on tenen lloc petites meravelles i que canvia de proporcions per a un miracle, un part, la vida sortint a través del cos de la Lucía. Una persona nova que també estimarà altres persones i potser també tindrà fills, i la seva sang serà la de la seva mare.

Clara Queraltó escriu amb una bellesa i una naturalitat que et claven al present dels personatges, ets amb elles i ja no sents la necessitat de la plenitud ni la molestia de la buidor. Et passeja còmodament per la incomoditat, et fa patir, sí, però et fa estimar i entendre que hi ha decisions difícils i generoses. 🧡