Eva Baltasar, Ocàs i fascinació
«ningú veia el món real perquè el món no es mira, s’inventa»
#EvaBaltasar #Ocàsifascinació @elclubeditor #abrilcatalà #llegeixoautores
🌼 Eva Baltasar no té por d’anar més enllà, i ens porta per camins que no podem preveure. Les seves paraules no es llegeixen amb els ulls: exigeixen tot el cos, hi embullen el nas, la gola, l’estomac, els budells, els peus i l’expiració sencera. No es llegeixen com es llegeix un relat, es llegeixen com es llegeix un poema.
El cel pot ser verd com la menta i el món pot estar net i ple de geranis i mandarines. Seria un dia ben agradable si no tinguéssim cervell. Un cervell que ens diu que ens han desposseït de tot, que hem passat de comptar diners a que siguin els diners els que ens tenen els dies comptats.
OCÀS 🌼 Què es pot demanar a algú que no pot pagar el lloguer i a qui llencen la vida pel forat de l’escala? Que continuï vivint. Que es doni a la neteja, a la pulcritud, que el seu únic plaer sigui la feina, que no rebi res a canvi, que no gaudeixi de res. Que ho doni tot a canvi de res. Però que continuï vivint.
FASCINACIÓ 🌼 Es mor sense motiu però en calen molts per viure. Es pot viure sense fascinació? Quan t’han robat la vida, quan el món t’ha expulsat, quan la societat t’ha tret el lloc, has de continuar viu, i ara només et pot fascinar el que es troba més enllà. No és venjança, és supervivència, és seguir al peu de la lletra les regles que t’han imposat. Si t’han condemnat a la no-vida, ningú pot fer escarafalls quan te la fas teva. 🌼