Eva Baltasar, Peixos

«He contret l’amor com qui contreu un deute, no puc negar-lo, no puc anar-me’n sense pagar el doble del seu valor»

#EvaBaltasar #Peixos @elclubeditor

🐠 La llegeixo a glopets perquè la conec i penso que potser em donarà més del que puc empassar ara mateix. Perquè sento que llegir Baltasar és com endinsar-me a poc a poc en la foscor, paladejar el perill, deixar que el buit m’engoleixi, acostar-me, potser, pas a pas, a la devoció o a la perversió, potser, a la mort. Però què és la vida si no acostar-se lentament al final, al límit, i potser caure a l’abisme, i morir, o bé només trencar-se una cama, de moment.

Si l’amor és un mirall, es pot estimar una bèstia? En l’amor la bèstia necessita els ulls de l’altra per existir. Però l’escriptora ha de ser vista també i estimada a través dels seus textos. Davant l’amor que la xucla tota, fins a destruir-la, escriu per salvar-se.

De vegades jo també escric per salvar-me. No sé com acabarà la novel·la que estic escrivint, espero que primer avanci la vida. Però ara sé que quan em cansi de buscar allò que només pot ser trobat en dir-se, o bé quan senti que tinc la pàgina final als dits, no em caldrà escriure més, només passar la pàgina. 🐠