Jenn Díaz, Violència en tres actes

«El fet d’haver estat víctima no només mereix ser dignificat i entès des de la força i la vitalitat, sinó que és una vivència molt allunyada de la passivitat que se li atribueix»

@jnndiazz #Violènciaentresactes @penguinllibres #LaMagrana #violènciamasclista #llegeixoautores

🌼 Al pati de la Facultat de Filologia eren dos quarts de nou i feia fred, encara era de nit quan les estudiants esperàvem per entrar a la classe de Literatura Medieval I. En un dels bancs de fusta hi havia una noia que parlava envoltada d’altres noies que l’escoltaven, m’hi vaig acostar, vaig pensar que no explicava res d’excepcional —que es tallava els cabells ella mateixa, em sembla—, però de seguida vaig entendre per què l’escoltàvem embadalides: el que era excepcional era la manera com ho explicava. Era la Jenn. Des d’aquell dia quan abans d’entrar a la classe de primera hora veia aquell grupet de noies m’hi acostava i l’escoltava. Era com quan algú explica als nens el conte d’anar a dormir però al revés: la Jenn explicava a un grupet d’aspirants a filòlogues adormides el conte de despertar.

Malauradament ‘Violència en tres actes’ tampoc no explica res d’excepcional, la violència masclista i el patriarcat són encara avui ben presents arreu. Però el que és excepcional és la manera com la Jenn ho explica: primer, des de la tribuna del Parlament, per deixar clar que la violència masclista és una qüestió política, i, després, en aquest llibre en què, defugint l’anècdota i els detalls personals, dignifica les víctimes i mostra d’una manera intel·ligent el que és la violència masclista i la necessitat d’organitzar-nos col·lectivament per reparar, atendre i combatre. Aquest és el poder transformador de la paraula i del testimoniatge, que ens autoritza a fer passos endavant. 🌼