Mar García Puig, La història dels vertebrats
«No hi ha manera d’evitar la mort (…) No hi ha mare que pugui invertir les regles de l’existència. Només puc acatar-les i continuar vivint. Donar als meus fills amor davant la crueltat que pot arribar, i una educació que els permeti enfrontar-la de la millor manera possible»
#MarGarcíaPuig #Lahistòriadelsvertebrats @penguinllibres #LaMagrana #Lahistoriadelosvertebrados #AbrilCatalà #maternitat #bogeriapuerperal #feminisme
🤯 El mateix dia que va donar a llum els seus fills bessons, Mar García Puig es va convertir en diputada al Congrés.
Amb ‘Història dels vertebrats’ ens submergim amb ella en la bogeria puerperal, una psicosi que desperta quan la dona que acaba de parir pren consciència que tant ella com allò a què ha donat vida un dia seran pols, que ha creat fills però no ha estat capaç de donar-los el do de la immortalitat. Ha estat la porta d’entrada de la vida al món i això implica també una mena de fracàs i de culpa, perquè en totes les vides hi ha caigudes, i és així com una mare boja camina ran del precipici en una lluita per estar viva esperonada pel pànic a la mort.
I amb ella recorrem també la història de segles de bogeria puerperal i ens admirem per l’habilitat de García Puig d’estirar fils de coneixement que ens porten fins als clàssics grecs i l’etimologia de les paraules, ens presenten les mares boges del segle XIX, evidencien que l’art pot ser un aliat per entendre el significat del nostre dolor i dotar-lo d’energia transformadora i ens situen a l’UCI de nounats i la unitat de psiquiatria de la Vall d’Hebron.
Si recorrem l’òrbita taciturna de segles podrem deixar de patir-la en soledat per convertir-la en força política. La política institucional dona l’esquena a la maternitat, exilia la bogeria als marges i individualitza i expulsa el dolor a canvi d’una suposada pau social. A la diputada García Puig li toca també alçar la veu per impugnar aquest tipus de coses: les injustícies no són mals abstractes, sinó ferides concretes en els cossos vius, fràgils i vulnerables que tots som i que hem de cuidar seguint el compromís amb el posicionament ètic d’escoltar el dolor dels altres. 🤯