Maria Climent, Mai és una paraula molt lletja

«No entenc per què hi ha encara aquest tabú tan gran sobre la infertilitat femenina quan és cada dia més present entre les dones de la nostra societat. És necessari parlar-ne obertament i explicar sense vergonya les pròpies experiències per normalitzar-les, humanitzar-les i fer-les tangibles»

🌺 Per motius mèdics, a Maria Climent li diuen que si vol tenir fills ha de ser “ara o mai”. Decideix que “mai” és una paraula molt lletja i comença el seu periple per ser mare: reserva ovàrica, hormona antimüleriana, histerosalpinogografia, anàlisi de cariotip, inseminacions artificials, hormones beta-hCG, betaesperes, FIV, ICSI, FSH, LH, progesterona, prolactina, diners, TSH, paranoia, sagnats, puncions fol·liculars, dolor, blastocits de qualitat A, B, C i D…

Mentre se sotmet a tots aquests procediments, reflexiona sobre el problema social —que no problema de dones— que això representa i sobre com seria el món si la pressió de tenir fills abans dels 35 l’haguessin de passar els homes i no les dones i, és clar, també es pregunta si val prou la pena aquest món per portar-hi una persona més.

És cert que llegim aquest llibre sabent que té un final feliç, però Climent té presents, amb molta sensibilitat, les dones que no han arribat a aquest final somiat. Perquè l’escriptura de Maria Climent es caracteritza sobretot per la seva veu, la veu d’una amiga, sincera, fresca, amb la generositat de compartir el dolor més íntim sense deixar de ser divertida i propera. Ens anima a viure com si aquesta cursa —la vida, l’amor— es pogués guanyar. Per això l’estimem des que la vam conèixer a ‘Gina’.

Tot i que les clíniques de fertilitat han ajudat moltes dones a complir el somni de tenir fills i no dubto que els professionals que hi treballen segueixen una ética noble i que els avenços cientificomèdics ofereixen nous horitzons de qualitat de vida, no puc estar-me de dir que em genera certa incomoditat aquest negoci que sembla que posa un preu a la il·lusió de ser mare i omple les butxaques dels de sempre.

I, amigues, si us pregunteu com se fa per estimar una aulivera que no farà mai aulives, recordeu: “Además de temporal, la función (de la maternidad) es adventicia: todas las mujeres conciben ideas, pero no todas conciben hijos. El ser humano no es un árbol frutal, que solo cultive por la cosecha” (Emilia Pardo Bazán) 🌺