Pol Guasch, Relíquia

«Ja devies saber que un llarg silenci, al final, també és un lloc on descansar, una zona on els altres escullen les paraules amb què et voldran recordar»

@polgua #Relíquia @anagramaeditor

💙 Hi ha llibres que ho diuen tot, i diria que tot, per a mi, és l’amor. Però no l’amor rosa de les pel·lícules romàntiques, sinó l’amor de veritat, el que cuida, el que va al fons de les coses, el que ofrena la possibilitat de la paraula, el que busca un vocabulari just, el que s’esforça per entendre, el que aprèn a mirar amb compassió, el que plora, el que respecta, el que perdona i el que salva perquè sap que en la salvació de l’altre hi ha també la pròpia salvació.

Potser no és fàcil estimar una persona trista, estimar una persona malalta, estimar una persona que de vegades sent que no hi és, estimar una persona que ha decidit marxar. No és fàcil mirar-la, veure-la. Amb aquest llibre he estimat aquesta persona, i també m’he sentit estimada: quan no em trobo, quan sento que soc només carcassa, hi ha ulls que em veuen, hi ha mirades que em sostenen. 💙