Amélie Nothomb, El llibre de les germanes
«Quan va arribar a l’habitació de l’hospital, la Tristane va saber que estava a punt de viure el moment clau de la seva existència. La sensació d’estar davant d’una cosa sagrada era tan forta que li costava respirar. (…) Dues ànimes es van descobrir i van ressonar l’una en l’altra»
#AmélieNothomb #Elllibredelesgermanes @anagramaeditor #Ellibrodelashermanas #Lelivredessoeurs #FerranRàfols (trad.)
👩🏼🤝👨🏽Crec que l’amor és una cosa que tenim a dins i que depositem en qui tenim al voltant. Vull dir que si no tens germans pots sentir el mateix amor, simplement el dipositaràs en altres coses. Jo sí que tinc germans i la manera d’estimar-los és la més certa i constant a la meva vida, també la més tranquil·la i la menys passional —excepte quan ho passen malament, aleshores tinc ganes de matar—.
M’agrada que Amélie Nothomb es prengui la intel·ligència dels nens (a la foto, els meus nebots, perquè els germans també donen nebots) tan seriosament, per això són sempre gairebé els únics personatges intel·ligents de les seves novel·les i els únics que hi veuen clar. També els que més necessiten que els estimin. Només l’exercici i l’acció d’estimar bé determina qui és condemnat i qui és escollit per l’amor.
M’agrada que Amélie Nothomb sempre ens insti a no acomodar-nos, a mantenir l’interès per la vida. Fa anys, amb ‘El viatge d’hivern’, em va fer reaccionar: “No es tracta de donar un sentit a la meva vida: no n’hi falta pas. Confesso l’aclaparament que em produeix la quantitat innombrable de gent que, si els hem de creure, pateixen perquè la seva existència té poc sentit. Em recorden les dones elegants que, davant un armari fabulós, s’exclamen perquè no tenen res per posar-se. El sol fet de viure ja és un sentit. Viure en aquest planeta n’és un altre. Viure entre els altres n’és un de suplementari”.👩🏼🤝👨🏽