Annie Ernaux, L'home jove
«Si no les escric, les coses no arriben a tocar fons, només les he viscudes»
#AnnieErnaux #Laescrituracomouncuchillo @cabaretvoltaire_ed #LydiaVázquezJiménez (trad.) #Lécriturecommeuncouteau #leoautoras #Nobeldeliteratura
🎂 Avui el meu marit fa quaranta anys. Hauria de sentir que soc gran quan dic en una mateixa frase ‘marit’ i ‘quaranta anys’? No m’hi sento. De fet, sento que li escau força el sintagma ‘home jove’ al meu @diibv / @sea.meditations
No sé si Ernaux se sentia gran quan va viure la història d’amor amb l’home jove, no sé si la gent se sent mai gran. El meu avi sempre es va sentir jove, no li agradava que li diguéssim ‘avi’ en públic i de vegades l’acompanyaven dones joves.
Podria dir que en general no em semblen bé les relacions en què hi ha molta diferència d’edat, per la diferència de poder que comporten, sobretot quan un dels membres és molt jove. Però probablement la mirada de la societat que rebia el meu avi era menys severa que la que rebia Ernaux amb el seu home jove, i sento l’energia d’Ernaux quan aquesta mirada, lluny de fer-li vergonya, reforça la seva determinació de no amagar l’aventura que estava vivint amb un home “que podria haver estat el seu fill”. En nom de què se n’hauria de privar? Per a Ernaux era un repte per canviar les convencions.
I sí, Ernaux canvia les convencions quan escriu sobre les coses petites, les coses que normalment no sortien als llibres, les coses tan petites com el desig immens d’una dona. I en aquesta narració ens descriu el paper d’obridor del temps del seu home jove, amb qui sent que amb el present ja en té prou, amb qui alhora reinterpreta escenes i gestos que ja havia viscut, com si representés l’obra de teatre de la seva joventut.
Fa anys jo també vaig passar unes nits desmanegades amb un home més jove que jo. Ho vaig escriure en un poema i després em va fer vergonya haver deixat llegir el poema. Amb ‘L’home jove’ Ernaux obre el temps per a mi i recordo com el meu home jove també va ser un obridor del temps i, com ella, canvio la vergonya per una petita sensació de victòria. 🎂