Annie Ernaux, Memòria de noia

«¿Quina creença, sinó que la memòria és una forma de coneixement? ¿I quin desig —que supera el de comprendre— rau en aquest acarnissament per trobar, entre els milers de noms, verbs i adjectius, aquells que donaran la certesa —la il·lusió— d’haver assolit el nivell més elevat de la realitat, sinó l’esperança que almenys existeixi una gota de similitud entre aquesta noia, l’Annie D, i qualsevol altra?»

#AnnieErnaux #Memòriadenoia #angle_editorial #Mémoiredefille #Memoriadechica #Nobeldeliteratura #Nobeldeliteratura2022 #llegeixoautores #llegirencatalà

🏆 La narradora ha volgut oblidar, negar durant dècades, la noia que va ser l’estiu de 1958, el descobriment dels cossos masculins, el desig —al màxim de la seva potència— del desig d’ells, la bogeria, l’estupidesa, l’orgull…

Però mai no ha aconseguit esborrar-la del tot i ara necessita recuperar aquesta noia, fer que el que va viure no quedi inexplicat, viscut per no res. D’imatge a imatge, d’escena a escena, formula el relat perquè esdevingui real, per fixar la vida, per comprendre.

Tria les paraules i avança en la narració per descobrir amb el lector el secret d’una vergonya de noia, la vergonya de l’orgull d’haver estat objecte de desig, d’haver estat menyspreable, perquè les regles del joc no són les mateixes per a les noies que per als nois i hi ha lleis indiscutibles, com la de la salvatgeria masculina, que tard o d’hora la noia de 1958 hauria hagut de patir.

I quina alegria que el Nobel d’aquest any reconegui una autora com Annie Ernaux, que retrata racons íntims i quotidians i que demostra que els sentiments i els esdeveniments que afecten les dones no són qüestions femenines sinó, simplement, humanes, universals. 🏆