Delphine de Vigan, Les gratituds

«Però què ha passat? Com pot ser? Això és el que ens espera a tots, sense excepció? No hi ha cap desviació, cap bifurcació, cap ruta alternativa?»

#DelphinedeVigan #Lesgratituds #grup62_ #Lesgratitudes #Lasgratitudes #llegeixoautores #leoautoras #novela

👵🏾 Fa unes setmanes una amiga em va preguntar quin és el meu autor preferit. És una pregunta que odio perquè no la sé respondre. Vam negociar —dir-ne només un és impossible— i em va deixar dir cinc autors. Un d’ells va ser Delphine de Vigan.

Em sembla que m’agrada perquè sap captar els matisos de les relacions humanes amb la màxima sensibilitat i empatia, posa paraules als fils invisibles i inefables que ens uneixen els uns als altres. També m’agrada perquè les famílies que surten als seus llibres no són tradicionals: els personatges, sovint solitaris, troben la manera de sortir de la solitud estimant una veïna, una mestra, el logopeda… I, sobretot, m’agrada per la cura en la tria de les paraules i l’ús del llenguatge.

‘Les gratituds’ tracta les paraules: quantes vegades a la vida has dit gràcies de debò? I sense el llenguatge, que ens queda? La Michka s’enfronta al procés de pèrdua que és l’envelliment i va perdent les paraules. La Marie i el Jérôme l’ajuden a dir tot el que li queda per dir (moltes merdès) mentre intenten no oblidar la dona que ha estat. 👵🏾