Diversis autoris, Guia gramatical de llenguatge no binari
«La llengua utòpica i sense cap gènere lingüístic, ara per ara, no existeix»
#Diversisautoris #Guiagramaticaldellenguatgenobinari @Raig_Verd
⚧️ No soc una persona gaire aventurera ni donada a la ciència-ficció, però des de fa uns anys penso que m’agradaria tenir una màquina del temps per a una cosa molt concreta: veure com s’ha resolt la qüestió del llenguatge inclusiu i del llenguatge no-binari d’aquí a un segle.
Per la meva (de)formació filològica sé que el canvi lingüístic és lent, molt lent, i encara més si afecta la morfologia (l’estructura) de la llengua. A més, la normativa es basa en l’ús que es fa de la llengua: inclou els nous usos lingüístics només quan deixen de ser nous i estan ben establerts a la societat.
Tendia a pensar que cal canviar la societat i, després, la llengua s’hi adaptarà. Però suposo que això ho pensava des del privilegi, perquè, és clar, hi ha persones que viuen aquí i ara i han de poder parlar avui un català que respecti la seva identitat, sense haver-se d’assignar el gènere home o dona.
En els últims anys m’he trobat provant d’escriure en masculí genèric i en femení genèric, i també emprant desdoblaments o estratègies diverses per evitar les marques de gènere, i no he sabut trobar una bona solució. Per exemple, tot i que les formes dobles són útils per visibilitzar les dones, provoquen enfarfegament i problemes de concordança i, sobretot, reforcen el binarisme de gènere que impera a la societat.
Justament la ‘Guia gramatical de llenguatge no-binari’ proposa un llenguatge que trenca la concepció binària i exposa amb cura diferents estratègies i, concretament, el neomorfema –i, amb l’ortografia i la sintaxi que se’n deriven. Durant la lectura he sentit que tenia un possible capítol d’una gramàtica catalana del futur, però aquí i ara. ⚧️