Emma Cline, La convidada
«Ningú hauria sabut dir si era al lloc que li corresponia o no»
#EmmaCline #Laconvidada @anagramaeditor #TheGuest #FerranRàfolsGesa (trad.) #Lainvitada #novela #leoautoras
🍾 El 2016 ‘Las chicas’ / ‘Les noies’, que vam llegir en una de les primeres edicions d’#elclubdelatribu de @Carmengdelacueva, em va treure d’una etapa de bloqueig lector i, a més, amb ella vaig descobrir la lectura feminista. Per això recomano molt Cline si us trobeu en un bloqueig lector, sobretot les novel·les ‘Les noies’ i ‘La convidada’. També teniu el recull de contes ‘Papa’, i ‘Harvey’, que em va semblar un molt bon exercici narratiu sobre un tema molt concret.
Cline té el do d’escriure d’una manera que et submergeix en la novel·la i et mostra tot el que hi passa, els personatges i els detalls en alta definició, com si portessis unes ulleres de realitat virtual. Hi entres i ja no en pots sortir fins a arribar a l’última pàgina i, aviso, jo sempre em quedo amb ganes de més. Em meravellen les seves descripcions, que en el cas de ‘La convidada’ ens fan veure amb els ulls de l’Alex el paisatge entre Nova York i Long Island.
Qui pertany a un lloc? Qui forma part d’un grup de gent i qui hi és simplement un convidat o ni tan sols això?
L’Alex sap fer que la seva presència als llocs no sembli estranya, però dins el seu cor bateguem en la desesperació, la vergonya ens ha de rebotar a la pell i a les mans se’ns acumulen tot de coses que s’espatllen. S’ha tornat boja o ja ho era? Però no és prou boja per ser una boja de debò i que algú se n’ocupi, o potser és impossible que no es torni boja si no té ningú que la pugui cuidar.
Prepareu-vos per patir si sou dels que els agrada que se segueixin les normes i el bon comportament, perquè, malgrat els calmants que pren, l’adrenalina de l’Alex la pot empènyer en qualsevol direcció. 🍾