Juan Carlos Pérez Cortés, Anarquía relacional
«El pensament i les pràctiques que s’identifiquen amb l’anarquia relacional es caracteritzen per rebutjar la normativitat hegemònica, les categories preceptives, l’autoritat, les prerrogatives, els privilegis i els drets implícits que aquesta normativitat acceptada de manera acrítica engendra en les relacions»
#Anarquiarelacional #JuanCarlosPérezCortés @tigrepaper #NúriaVidal (trad.) #Anarquíarelacional
🧨El 2023 em vaig casar. Em vaig casar de vermell —el color de la passió però també del foc— i al discurs a l’altar vaig dir que la institució del matrimoni no m’agradava i que esperava destruir-la des de dins. Va ser un dia molt bonic. El 2024 vaig ser, és clar, una bona dona, vaig llegir molt més del que vaig viure (si és que llegir no és viure) i vaig desitjar un 2025 amb més vida que llibres. El 2025 ho he cremat tot. El foc pot ser alegre, creu-me.
No m’agraden els uniformes, potser també per això em vaig casar de vermell, i confio que cadascú pugui crear els seus vestits a partir d’inspiracions i exploracions diverses. El vestit anàrquic es confecciona a partir d’un ordre autogestionat i té en compte de manera pivotal les estructures d’opressió que ens impregnen.
L’anarquia relacional, amb una mirada crítica sobre l’organització social tradicional, es basa en el compromís, vol construir comunitats que rebutgen les regles del capitalisme, de la possessió, de l’ocupació, de la competència i de la normativitat. Es decanta per les cures, la cooperació, la igualtat i el reconeixement que les nostres diferències són la nostra força.
Darrerament he après que la meva llibertat personal és irrenunciable, i aquesta llibertat no pot ser individual, sinó compartida, col·lectiva, solidària, conscient i sensible. Com diu Galeano, som el que fem per canviar el que som. La meva identitat no és una peça de museu, quieta a la vitrina, sinó la síntesi de les meves contradiccions de cada dia.
Acabo aquest llibre al sofà d’un amic que fa la maleta per tornar a Alemanya. Potser el visitaré d’aquí a unes setmanes. A l’altaveu Bublé canta “I’m feeling good”. Em sembla que aquest any encara tinc temps de llegir un parell de llibres més i de viure, encara, una mica més.🧨