Seyda Kurt, Tendresa radical
«Com vull estimar?»
@seyda.kurt #Tendresaradical #Perquèlamoréspolític @descontroled #RadikaleZärtlichkeit #ElsaGarcía #SergeLlorca (Trad. i corr.)
🍎 Potser algú comparteix amb mi el desencís, fins i tot una mica de sensació d’engany, en veure desaparèixer el que crèiem que era l’amor romàntic sagrat i transcendental. Potser algú, com Şeyda Kurt i com jo, s’ha trobat en aquest moment en què apareixen les contradiccions i el caos i que ens porta a la revolta contra les expectatives patriarcals.
Les relacions són polítiques, segueixen patrons i estructures de poder, i també són transformables. L’amor no és una idea sinó una realitat corporal i, com a tal, és canviant, mutable: les necessitats i les respostes canvien. Com en la revolució permanent de Rosa Luxemburg, el procés d’aprenentatge ha de ser diari i infatigable dins d’una pràctica política pròpia. Així, Kurt ens convida a pensar com relacionar-nos d’una altra manera, com construir relacions que trenquin amb estructures violentes i jeràrquiques, que siguin amables i solidàries.
Tradicionalment l’amor s’associa a idees absolutes i immutables, i també se’n parla amb metàfores de lluita, dolor, drama, infern, per això Kurt prefereix parlar de tendresa, perquè en la tendresa no hi cap cap violència, per a ella l’amor ha de ser voluntat, pràctica i fet d’aproximar-se d’igual a igual des de la tendresa, s’ha de basar en la solidaritat i la comprensió i no pot defugir l’exigència contra la pobresa, la discriminació, la injustícia de gènere i les diverses formes de violència, contra l’utilitarisme que guia les nostres accions dins del capitalisme.
L’ètica de la tendresa radical és una ètica de la justícia que proposa una nova convivència oposada a les lògiques violentes i a la pretensió de ser irrefutable, amb diversitat de formes comunitàries, en què l’amor romàntic i la consanguinitat siguin només dues de les múltiples maneres possibles de vincular-nos. Aquí és on rau la força, per exemple, de l’amistat. 🍎