Virginie Despentes, Benvolgut imbècil
«Hi ha situacions en què sentir pànic és tenir seny»
#VirginieDespentes #Benvolgutimbècil @sembrallibres #traductor_OriolValls #Cherconnard #Queridocapullo #novelaepistolar #llegeixoencatalà
🐑 ‘Benvolgut imbècil’ és una novel·la epistolar (se’n diu epistolar quan són missatges en línia i no cartes?) en què l’Oscar, un escriptor que compleix prou bé els requisits perquè les feministes puguem considerar-lo imbècil, i la Rebeca, una potent actriu francesa, es fan amics. En els seus intercanvis podem copsar com fan servir el poder no només alguns homes sinó també algunes dones que troben que el joc va a favor seu i hi juguen amb entusiasme.
Ell és acusat d’assetjament sexual per la seva responsable de premsa i ha de començar a admetre que potser no ho ha fet bé i decidir si vol començar a imaginar com passar de ser una part del problema a ser una part de la solució, alhora que segueix un procés per sortir de la seva història tòxica amb les drogues. En aquest procés l’acompanya la Rebecca, que arriba a la cinquantena i perd el poder de seducció que sempre l’havia caracteritzat. Són dos personatges desconcertats.
Com a mostra de l’altra banda del poder, la de la vulnerabilitat, trobem els textos de Zoé Katana, que pertany a l’exèrcit de dones maltractades que surten del silenci, denuncien el patriarcat i no paren de rebre insults i amenaces. La vergonya ha de canviar de bàndol.
Despentes és una autora polèmica, no sempre estic d’acord amb el que planteja, però té la capacitat de mostrar diferents cares d’una mateixa situació complexa i capgirar la perspectiva, i això m’ajuda a pensar. 🐑