Vivian Gornick, La fi de la novel·la d'amor

«Si avui dia poses l’amor romàntic al centre d’una novel·la, qui creurà que en la seva recerca els personatges arribaran a entendre res d’important?»

#VivianGornick #Lafidelanoveladamor #laltraeditorial #Theendofthenoveloflove #elfindelanoveladeamor #críticaliteraria #llegeixoautores #nationalbookcriticscircleawards #literatura #SantJordi #SantJordi2023

🌹📚 Els llibres de Vivian Gornick no se’m fan fàcils de llegir, em demanen un esforç, una mica de paciència. Però el que hi descobreixo, el que n’aprenc, em canvia: després de llegir-los sé coses que abans no sabia, em serveixen per entendre.

El dia de Sant Jordi és el dia de l’amor i de la literatura. ‘La fi de la novel·la d’amor’ no és un llibre d’amor romàntic, és un llibre d’amor a la literatura. Gornick se submergeix en obres cabdals per analitzar-ne els personatges com si realment haguessin viscut al món i no només a la imaginació, i així és com comparteix amb nosaltres el seu compromís amb la paraula, amb la lucidesa de pensament i amb la intel·ligència per salvar-se de la manca de sentit, per arribar a la integritat del jo, per estar viva.

Fins fa pocs anys l’anomenat “amor vertader”, trobar “la nostra meitat”, era el centre de l’experiència, era el que suposadament salvava de la solitud i la deriva i el que donava sentit a la vida. A la literatura, l’amor romàntic, la passió, era la manera d’aprofundir en la vida, de trobar revelacions i coneixement, sobre nosaltres mateixos i l’època en què vivim.

Però tots ens hem enamorat mil vegades i sabem que l’amor romàntic és un pegot, un estupefaent, no ens salva, no és un acte de descoberta. L’amor com a metàfora s’ha acabat.

I això em sembla que obre nous horitzons: la independència està íntimament relacionada amb la lucidesa de pensament, i la passió romàntica enfosquia la lucidesa. Si l’amor romàntic ja no és font de coneixement ni lloc d’arribada, ens queda tot un món per descobrir amb un amor nou, potser més lúcid, potser més seré, potser més real. 📚🌹