Vivian Gornick, Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat

«És veritat que no me n’he sortit. Ni en l’amor ni en la feina […]. ¿No pots reconeixe’m el mèrit d’haver sabut trobar una bona idea, com ara que hem d’intentar viure la nostra pròpia vida? ¿Això no compta?»

#VivianGornick #Vinclesferotges #Ladonasingularilaciutat #laltraeditorial #FierceAttachments #TheOddWomanAndTheCity #memòries #feminisme #llegirencatalà #llegeixoautores

🌃 Vivian Gornick es rebel·la contra el destí, contra la buidor de la vida de les dones per a les quals trobar l’amor d’un home és aconseguir un lloc a l’univers. La infelicitat al seu barri d’infantesa és palpable, i per a ella es un revulsiu per fer alguna cosa: amb la intel·ligència, amb la paraula, amb el pensament, amb la recerca de la consciència d’ella mateixa, tira endavant, fa moure la vida, se salva de la manca de sentit. L’activitat de la ment ens fa estar vius, ens fa tenir algú que ens comprèn dins nostre, ens ajuda a comprendre els altres i fa que els homes passin de ser el plat principal a ser un condiment. Ser una dona forta vol dir no dependre de ningú i, alhora, comptar amb tothom.

En el primer llibre d’aquest volum, Gornick retrata amb amor, dolor i ironia el vincle ferotge amb la mare, un mirall que li retorna matisos de la seva personalitat que li generen una lluita constant entre l’acceptació i el rebuig. En el segon, Gornick es mostra com una dona singular que passeja pels carrers de Nova York buscant mostres constants de l’expressivitat humana, per això el plaer de les finestres il·luminades del conjunt anònim de la ciutat li produeix, com a alguns de nosaltres, un consol inexplicable. 🌃