Anaïs Nin, Una espia a la casa de l'amor
«Feia servir l’enginy i els dots interpretatius amb una finalitat perfectament justificable: protegir els éssers humans de les veritats que no podien suportar»
Jonathan Franzen, Les correccions
«La sospecha de que todo era relativo. De que lo “real” y lo “auténtico” no sólo estuvieran sencillamente condenados, sino que también fueran ficticios, para empezar. De que su sentimiento de justicia, de paladín único de lo real, no pasara de eso: sentimiento»
Maggie O'Farrell, L'estranya desaparició d'Esme Lennox
«Tots nosaltres, pensa l’Esme, no som més que recipients a través dels quals passen les identitats: tenim faccions, gestos, costums manllevats i després els transmetem. Res no és pròpiament nostre. Quan venim al món som anagrames dels antecessors»
Michel Houellebecq, Plataforma
«Això és la cultura, em deia, és una mica avorrit i està bé: cadascú es retroba amb el seu propi no-res»
Maggie O'Farrell, Aquest deu ser el lloc
«¿Com se li havia acudit deixar el negoci que tenen, la casa i la col·lecció de bonsais i embarcar-se en un viatge d’objectiu misteriós i probablement espuri?»
Virginie Despentes, Teoría King kong
«Escribo desde la fealdad, y para la feas, las viejas, las camioneras, las frígidas, las mal folladas, las infollables, las histéricas, las taradas, todas las excluidas del gran mercado de la buena chica. Y empiezo por aquí para que las cosas queden claras: no me disculpo de nada, ni vengo a quejarme. No cambiaría mi lugar por ningún otro, porque ser Virginie Despentes me parece un asunto más interesante que ningún otro»
Alice Munro, Estimada vida
«El cas és que va funcionar. Em va fer veure, sense cap mena de burla ni alarma, el món on vivíem. La gent té pensaments que preferiria no tenir. Són coses de la vida»
Marta Orriols, Anatomia de les distàncies curtes
«Hi ha notícies que et deixen astorat, hi ha accidents irreversibles, hi ha un món paral·lel fornit de desgràcies i de girs inesperats que passen cada dia, però continuen sonant rialles al fons de tots els vagons. És sempre així. Ineludible»
Gloria Fuertes, El libro de Gloria Fuertes
«Me dijeron: —O te subes al carro o tendrás que empujarlo. Ni me subí ni lo empujé. Me senté en la cuneta y alrededor de mí, a su debido tiempo, brotaron las amapolas»
Alice Munro, Dansa de les ombres felices
«La gent que creu en els miracles no fa escarafalls quan se’n troba un de debò»