M. Carme Junyent (ed.), Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou

«Canviem el món i canviarà la llengua»
«Canviem el món i canviarà la llengua»
«La magia del pensamiento surge cuando estos planteamientos son acorralados y exprimidos para revelar su consecuente madurez»
«Duele no existir en un cuerpo que existe»
«Cada cosa té un instant en què és»
«Però què ha passat? Com pot ser? Això és el que ens espera a tots, sense excepció? No hi ha cap desviació, cap bifurcació, cap ruta alternativa?»
«En aquest moment de la vida, podia satisfer totes les seves necessitats: estar sempre calent, estar sempre alimentat. I si això canviava? Insuportable, impensable»
«Pitàgores feia aquesta pregunta: “Per què és a la terra, l’home?”. Resposta: “Per contemplar el cel.” La majoria es pensen que són a la terra per trobar l’amor, fer-se rics, exercir el poder, generar creixement econòmic o deixar una empremta a la sorra del temps. Són pocs els que se saben a la terra per contemplar el cel»
«¿Cómo se hace para hablar de la condición humana cuando se es mujer?»
«¿Y si la forma de ser la transmiten los genes, igual que el color de los ojos o la forma de la boca?»
«Los niños revoloteaban a mi alrededor como pajaritos y se me olvidaba que tendríamos que morir entre angustia y dolor algún día. Durante aquella media hora brillaba el sol o brillaban las nubes, estábamos juntos y las cicatrices se me cubrían de tiritas»