Vanessa Springora, El consentiment
«Hi ha llibres que són excel·lents medicaments. No me’n recordava»
«Hi ha llibres que són excel·lents medicaments. No me’n recordava»
«El hecho de haber vivido algo, sea lo que sea, da el derecho imprescriptible de escribir sobre ello. No existe una verdad inferior. Y si no cuento esta experiencia hasta el final, contribuiré a oscurecer la realidad de las mujeres y me pondré del lado de la dominación masculina del mundo.»
«Pero, en ocasiones, el mal simplemente está ahí: el lado oscuro del ser humano en su forma más pura y destilada»
«Si no es percep que les dones estiguin plenament integrades dins de les estructures de poder, ¿no ens caldria més aviat redefinir el poder, i no les dones?»
«Vengo observando que en los congresos, los dentistas discuten mucho por pequeños detalles. A mí lo que me gustaría es que mi mujer me quisiera»
«La comunicació política construeix personatges, i la comunicació política feminista ha de construir persones»
«Quizá su mayor orgullo, o puede que hasta la justificación de su existencia: que yo pertenezca a un mundo que a él le había despreciado»
«Es preguntarà de què es penedeix més, del que ha viscut o del que ha deixat de viure. No en traurà mai l’entrellat. Entendrà que el significat de la vida queda contingut en aquesta fissura […]. Un podria basar la mateixa qüestió en una cara una mica més amable de la vida i plantejar-se què val més, el que ha viscut o el que es pensava que viuria.»
«Per a ell les històries eren com la sang que circula dins d’un cos: camins d’una vida. […] Al capdavall, fabriquem històries a partir del fugaç material sensorial que ens bombardeja constantment, una sèrie fragmentada d’imatges, converses, olors i el tacte de les coses i de les persones. N’esborrem la majoria per poder viure amb un cert ordre, i la reorganització de la memòria es reprodueix fins que ens morim»
«No em diguis que puc ser feliç contemplant una puta posta de sol, o el mar, o tastant uns bombons de praliné»