Sally Rooney, Conversaciones entre amigos
«¿Qué es un amigo?, decíamos en tono de broma. ¿Qué es una conversación?»
«¿Qué es un amigo?, decíamos en tono de broma. ¿Qué es una conversación?»
«En el punto en el que estoy, he llegado a la siguiente conclusión: O te mueres arruinado, o te mueres alienado. Yo he decidido escoger la segunda opción. Y hasta aquí mi resumen del capitalismo»
«Hay algunos libros que llegaron a través del ruido de la vida para agarrarte por el cuello y hablar solo de las cosas más verdaderas»
Sueño con que me capture una secta: me harían dormir en la cama gigante de las chicas, comeríamos patatas podridas y nos pondríamos vestidos mohosos
«Les sales de part plenes, el trànsit i l’hivern, les males notícies, les bones, les que no signifiquen res, el metro sota terra i un avió dalt del cel […] Les persianes que s’alcen, els fogons a la cuina, el raig d’aigua freda sota la dutxa i algú que canta aliè, el mar, el bosc. Els caixers automàtics expel·lint bitllets, els ratolins nerviosos dins les gàbies, els núvols empesos pel vent i les formes que els voldrem donar […] I les plantes. Les plantes fent créixer i estenent les arrels sota terra en un món paral·lel»
«—Y ¿sabes otra cosa? Escribió sobre ti»
«No sé si podemos seguir hablando de “olas” dentro del movimiento feminista. Según mis cálculos la próxima sería la quinta; y sospecho que es más o menos en la quinta ola cuando uno deja de referirse a olas individuales para decir sencillamente que la marea sube»
«Hi ha qui diu que llegeix per fugir o bé per trobar-se a un mateix. No hi veig la diferència. Ens trobem a nosaltres mateixos a través de la fugida. La qüestió no és on som, sinó on volem anar. Com va dir Sylvia Plath en la seva famosa pregunta: “Hi ha alguna manera de sortir de la ment?”. Si hi ha una via de sortida, una sortida que no sigui la mort mateixa, ha de ser a través de les paraules»
«Escribir es complicado cuando sólo quieres decir lo que tienes que esconder»
«Me gusta amarlos a la distancia —contesto— para no decepcionarme»