Katixa Aguirre, Las madres no
«Pero, en ocasiones, el mal simplemente está ahí: el lado oscuro del ser humano en su forma más pura y destilada»
Mary Beard, La veu i el poder de les dones
«Si no es percep que les dones estiguin plenament integrades dins de les estructures de poder, ¿no ens caldria més aviat redefinir el poder, i no les dones?»
Jane Smiley, La edad del desconsuelo
«Vengo observando que en los congresos, los dentistas discuten mucho por pequeños detalles. A mí lo que me gustaría es que mi mujer me quisiera»
Jenn Díaz, Dona i poder
«La comunicació política construeix personatges, i la comunicació política feminista ha de construir persones»
Annie Ernaux, El lugar
«Quizá su mayor orgullo, o puede que hasta la justificación de su existencia: que yo pertenezca a un mundo que a él le había despreciado»
Marta Orriols, Dolça introducció al caos
«Es preguntarà de què es penedeix més, del que ha viscut o del que ha deixat de viure. No en traurà mai l’entrellat. Entendrà que el significat de la vida queda contingut en aquesta fissura […]. Un podria basar la mateixa qüestió en una cara una mica més amable de la vida i plantejar-se què val més, el que ha viscut o el que es pensava que viuria.»
Siri Hustvedt, Allò que vaig estimar
«Per a ell les històries eren com la sang que circula dins d’un cos: camins d’una vida. […] Al capdavall, fabriquem històries a partir del fugaç material sensorial que ens bombardeja constantment, una sèrie fragmentada d’imatges, converses, olors i el tacte de les coses i de les persones. N’esborrem la majoria per poder viure amb un cert ordre, i la reorganització de la memòria es reprodueix fins que ens morim»
Laia Aguilar, Pluja d'estels
«No em diguis que puc ser feliç contemplant una puta posta de sol, o el mar, o tastant uns bombons de praliné»
Vivian Gornick, Mirar-nos de cara
«Vaig veure el que les feministes visionàries havien vist aquests últims dos-cents anys: que el poder sobre la pròpia vida només arriba amb el domini constant del propi pensament»
Sara Mesa, Un amor
«Quizá es mejor no penetrar en el misterio, no tratar de entenderlo, para evitar que se corrompa. El malestar de la felicidad es una idea que le ronda ahora con insistencia: un tipo de felicidad que contiene en sí misma la semilla de su propia destrucción»