«Pitàgores feia aquesta pregunta: “Per què és a la terra, l’home?”. Resposta: “Per contemplar el cel.” La majoria es pensen que són a la terra per trobar l’amor, fer-se rics, exercir el poder, generar creixement econòmic o deixar una empremta a la sorra del temps. Són pocs els que se saben a la terra per contemplar el cel»
«¿Cómo se hace para hablar de la condición humana cuando se es mujer?»
«¿Y si la forma de ser la transmiten los genes, igual que el color de los ojos o la forma de la boca?»
«Los niños revoloteaban a mi alrededor como pajaritos y se me olvidaba que tendríamos que morir entre angustia y dolor algún día. Durante aquella media hora brillaba el sol o brillaban las nubes, estábamos juntos y las cicatrices se me cubrían de tiritas»
«Creo que en el amor no somos más que principiantes»
«És veritat que no me n’he sortit. Ni en l’amor ni en la feina […]. ¿No pots reconeixe’m el mèrit d’haver sabut trobar una bona idea, com ara que hem d’intentar viure la nostra pròpia vida? ¿Això no compta?»
«L’eternitat estava en joc a cada instant, i cap senyal no indicava clarament si hom era en vies de guanyar-la o de perdre-la»
«Ahora creo en el caos: es en la normalidad en lo que he perdido la fe»
«Durant la dècada del 1580, una parella que vivia a Henley Street, Stratford, va tenir tres fills: la Susanna i, després, el Hamnet i la Judith, que eren bessons. El nen, el Hamnet, va morir el 1596, quan tenia onze anys. Uns quatre anys després, el pare va escriure una obra de teatre titulada ‘Hamlet’»
«Una pàgina diària de cada llibre, aquesta és la ració per a la teva filla, encara que no entenguis totes les paraules ni sàpigues pronunciar-les bé. Així la nena coneixerà coses meravelloses i sabrà que aquestes cases de Williamsburg no són tot el món»