Natalia Ginzburg, Lèxic familiar

«Calia tornar a triar les paraules, tornar a escrutar-les per sentir si eren falses o autentiques, si tenien arrels de debò en nosaltres o si només tenien les arrels efímeres de la il·lusió general»
«Calia tornar a triar les paraules, tornar a escrutar-les per sentir si eren falses o autentiques, si tenien arrels de debò en nosaltres o si només tenien les arrels efímeres de la il·lusió general»
«Escribo de lo que me duele»
«El fet d’haver estat víctima no només mereix ser dignificat i entès des de la força i la vitalitat, sinó que és una vivència molt allunyada de la passivitat que se li atribueix»
«Después empecé a comer tierra por otros que querían hablar. Otros, que ya se fueron»
«No hi ha manera d’evitar la mort (…) No hi ha mare que pugui invertir les regles de l’existència. Només puc acatar-les i continuar vivint. Donar als meus fills amor davant la crueltat que pot arribar, i una educació que els permeti enfrontar-la de la millor manera possible»
«L’amor per la literatura, pel llenguatge, pel misteri de la ment i del cor, manifestant-se en la insignificant, estranya i inesperada combinació de lletres i paraules»
«ningú veia el món real perquè el món no es mira, s’inventa»
«Yo ponía la oreja pegada a su cuello, y era como si estuviera escuchando a una concha gigante, pues todos los sonidos que me rodeaban —el mar, el viento, el chillido de las aves— parecían provenir del interior del cuello, como se escuchan los sonidos del mar en una caracola»
«Aparenta una gran tolerancia al mundo, mantiene la calma, no se mete en nada. Yo creo que nadie puede ser así de verdad: o te desesperas y te frustras o lo vuelcas todo en la estética, la política, la sociología del sexo o lo que sea»
I didn’t want any flowers, I only wanted To lie with my hands turned up and be utterly empty. How free it is, you have no idea how free— The peacefulness is so big it dazes you, And it asks nothing, a name tag, a few trinkets.