Orna Donath, María Fernández-Miranda, No madres, Madres arrepentidas y ¿Ser o no ser madre?

Orna Donath, María Fernández-Miranda, <i>No madres, Madres arrepentidas y ¿Ser o no ser madre?</i>

«Nos dicen que la maternidad es la pieza que falta en nuestras vidas, que, si no eres madre, no estás completa y que no eres una mujer de verdad hasta que no has tenido un hijo. Tienes que realizarte a través de la maternidad y esto es algo que nos va a pasar a todas. Siempre se nos dice que la maternidad tiene un final feliz; es la única versión que nos dan»

Seguir leyendo →

Ursula K. Le Guin, Els desposseïts

Ursula K. Le Guin, <i>Els desposseïts</i>

«Per què sembla tan bonica? (…) Encara que sabem que és un planeta igual que aquest, només amb un clima millor i gent pitjor; encara que sabem que són tots propiedors, i que lluiten en guerres, i que fan lleis, i que mengen mentre d’altres es moren de gana, i que malgrat tot envelleixen i tenen mala sort i genolls reumàtics i ulls de poll als peus com la gent d’aquí… Sabent tot això, per què encara sembla tan feliç…»

Seguir leyendo →

Sylvia Plath, La campana de vidre

Sylvia Plath, <i>La campana de vidre</i>

«—Saps què és, un poema, Esther? —No. Què? —li deia jo. —Un grapat de pols. Llavors, just quan ell somreia i començava a fer cara d’estar orgullós, jo li deia: —Igual que els cadàvers que trinxes. Igual que la gent que et penses que cures. Són pols com la pols és pols. Diria que un bon poema dura molt més que cent d’aquestes persones juntes.»

Seguir leyendo →